
També em va resultar interessant el testimoni d'una persona com la Montserrat -l'ermitana de St. Joan del Codolà- que viu d'una manera tan poc convencional.
Aquest ocellet de la foto -potser ha quedat poc afavorit- però és un pit-roig que va compartir amb nosaltres el solet que feia a l'ermita.
2 comentaris:
Va ser un dia molt bonic. Ens va acompanyar tot, el sol, les vistes panoramiques i sobretot la companyia...fins i tot el pit-roig es va deixar fotografiar.
Gràcies Paquita!, estem molt content que t'hagi agradat. Segur que tu coneixes molts camins i llocs bonics, esperem que col·laboris amb nosaltres i ens ajudis a preparar alguna excursió.
Publica un comentari a l'entrada